jueves, 7 de enero de 2021

¡Y tú!

 


En ocasiones veo dibujadas estelas de embriones con reflejos de vitales afectos, y las frías letras mecen sueños que pudieron ser eternos, y aunque hay sonrisas, estas carecen de carácter perdurable.

¡Y tú! Tú me entenderás, lo sé, tu interpretas tardes como la mía, percibes la lluvia, conoces el cielo radiante y su mar de estrellas, su mar de lunas… y aquella solitud.

 

De vegades veig dibuixades esteles d'embrions amb reflexos de vitals afectes, i les fredes lletres gronxen somnis que pogueren ser eterns, i encara que hi ha somriures, aquests no tenen caràcter perdurable.

I tu! Tu em entendràs, ho sé, tu interpretes capvespres com el meu , perceps la pluja, coneixes el cel radiant i el seu mar d'estrelles, el seu mar de llunes ... i aquella solitud.