De
vegades, els temps de silenci somriuen
et
miren als ulls i et mostren sorolls esclaus
somnis,
molt cops son somnis i naturalesa que plora
essència
amb qualitat indòmita buscant emancipació...
De
vegades la indiferència conclou eternitats
i
troba consol on ja havia estat abans
sense
definir exactament l’ahir com a passat
sense
trobar el demà com a futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario