A les hores infinites, que son amb tu
no es necessari definir realitats
allí, neixen els fràgils instants
que no tenen façanes ni finestres
parets, nomes les mestres
la resta, llibreries de somnis per composar...
Parlo d’aquella musica que no te espera
on es pot observar el transcórrer del temps
i a la vora, espais immensos... Raconets
hiverns que son nuvolades tendres
on sempre i trobo l’estiu i les teves mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario