Pels vessants d’aquella flor

Els dimonis enfebrats s’esvaeixen sotilment

son ànimes d’un temps passat

ànsies que arriben amb follia al desfici, quasi al frenesí...

 

Et parlo de fortituds intenses

que maduren i resolen erupcions físiques i mentals

rius que s’escolen pels vessants d’aquella flor

flor de llavis, flor ferotge, clotosament desabrigada

i al mateix temps aquosament nodridora...

 

Saborosament tu!   

 

­­­­­­­­­­­­­­­____________________________________

 

Los demonios y sus fiebres se desvanecen sutilmente

son almas de un tiempo pasado

ansias que llegan con locura a la desazón, casi al frenesí ...

 

Te hablo de fortalezas intensas

que maduran y resuelven erupciones físicas y mentales

ríos que fluyen por las laderas de aquella flor

flor de labios, flor feroz, hoyosamente desabrigada

y al mismo tiempo acuosamente nutricional ...

 

¡Sabrosamente tú!