I
rere la meva imatge del ara i tu
m’ha
n’adono que el temps es irrellevant
que
la freqüència esporàdica d’un
instant
em defineix com unes mans llavades
com uns ulls tancats i plens de silenci.
La meva inclinació harmònica de la tendresa amb
tu
respon ja a una visió sense sentit
i es que en el fons, encara que voldria o
vulgues tornar al nostre ahir
se que aquest s’ha esmorteït, no te capacitat
de cisellar
l’atifell capital ens ha deixat per sempre, per sempre mes.
Ben amorosament
______________________
Y tras mi imagen del ahora y tú
me doy cuenta de que el tiempo es irrelevante
que la frecuencia esporádica de un instante
me define como unas manos alzadas
como unos ojos cerrados y llenos de silencio.
Mi inclinación armónica de la ternura contigo
responde ya a una visión sin sentido
y es que, en el fondo, aunque querría o quisiera
volver a nuestro ayer
sé que éste se ha marchitado, no tiene capacidad de esculpirse
el instrumento imprescindible nos ha dejado para
siempre, para siempre.
Muy entrañablemente
No hay comentarios:
Publicar un comentario